MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36057 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-04-13
Bases de dades: Sciència.cat

Rubin, Jonathan - Linde, Cornelia, "Western medicine for the masters of Damascus: Benvenutus Grapheus's Experimenta", Al-Masāq, 26/2 (2014), 183-195.

Resum
This article examines a rediscovered work by the thirteenth-century physician Benvenutus Grapheus de Iherusalem. Surviving only in a late medieval German translation, it contains select recipes and medical procedures. The study of this compilation offers new insight into two important aspects of Benvenutus's life: It provides a more precise dating for his activities, and clarifies at least one facet of his connection to the Levant. An analysis of Benvenutus's sources, most notably the Antidotarium Nicolai but also the Circa instans, confirms the assumption of previous scholars that he had studied at the Salernitan school of medicine. This article also shows that, at least in this particular case, practitioners trained within the Arabic medical tradition did not view Western medicine as a priori inferior.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Oftalmologia
Biografia
URL
https:/​/​doi.org/​10.1080/​09503110.2014.915108
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).