MedCat

Darrera modificació: 2025-03-24
Bases de dades: Sciència.cat

Ruiz Domingo, Lledó, Reginalitat baixmedieval: la significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d'Aragó durant els segles XIV i XV, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2019.

Resum

Tradicionalment, s'ha entés que les dones de l'elit medieval no havien tingut cap tipus de significació social, política ni econòmica. La societat medieval havia desenvolupat un sostre que no seria de vidre sinó de ferro que abans de doblegar-se permetent l'accés de les dones a les esferes de poder, es trencaria. Segons aquesta imatge, la participació de les dones en situacions com la pràctica política es limitava a uns pocs casos que semblaven ser l'excepció que confirmava que les dones no havien tingut mai accés al poder. Cadascun d'aquests casos puntuals havia d'entendre's com una excepcionalitat, una rara avis que havia sobrevolat el panorama polític i havia aconseguit poder per les seues característiques purament personals, com podia ser tenir un caràcter i temperament únic i singular. Però la gran quantitat de casos excepcionals començaren a ser vistos en conjunt, entenent que no es tractava d'una excepció sinó de la regla que hauria definit el paper de les dones de l'elit. Seria a partir de la dècada dels vuitanta quant la reginalitat o Queenship enlairà com a disciplina d'estudi entre els investigadors anglosaxons i poc a poc ramificà en la resta del món acadèmic en diferents temàtiques d'anàlisi, com l'afirmació del poder de les dones de la reialesa i els diferents mecanismes o instruments emprats per expressar-lo i exhibir-lo, així com la importància de la Casa i el seu personal i, en els darrers temps, el patrimoni assignat a aquesta. Amb aquesta tesi doctoral hem pogut comprovar com durant la baixa edat mitjana, la reina consort tingué una rellevància inqüestionable tant l'esfera política, cerimonial, així com en la gestió dels recursos econòmics. L'evolució del paper de la reina consort fou una expressió o manifestació de la pròpia evolució que experimentà la institució monàrquica en al llarg d'aquestes dues centúries. Per aquest motiu, el present treball explica la significació de la reina consort i la progressió del seu paper institucional al llarg dels segles XIV i XV en tres camps o aspectes diferents. En el primer bloc s'exposa el model de reina que les diferents consorts hagueren d'encarnar per representar i manifestar la dignitat reginal, és a dir, les característiques i atribucions ideals assignades a través dels distints marcs referencials ideals i patrons de conducta. El segon bloc analitza la intervenció de la reina en l'àmbit polític de manera institucionalitzada, amb l'estudi de cinc reines que exerciren com a lloctinents dels seus esposos, concretament, Elionor de Sicília, Violant de Bar, Maria de Luna, Maria de Castella i Joana Enríquez. En aquest mateix capítol, es procura explicar els límits de l'agència personal de la reina en les seues actuacions com a lloctinents usufructuàries del poder delegat del monarca. La relació entre els dos actors de la parella règia, la seua comunicació i les urgències de la conjuntura són analitzats en cada cas per entendre la capacitat pròpia de cadascuna d'aquestes reines. Finalment, el tercer bloc exposa els recursos econòmics dels quals disposaren les reines consorts analitzant l'evolució de la Cambra de la reina des de 1338 fins 1468 i, en segon lloc, les finances de les reines Elionor de Sicília, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna i Maria de Castella, per entendre els patrons i les tendències de la gestió econòmica reginal. Amb aquest plantejament es pretén entendre la significació simbòlica, política i econòmica de la reina als segles XIV i XV.

Matèries

Història
Dones

Notes

Dir.: Antoni Furió (UV).

URL

https:/​/​hdl.handle.net/​10550/​73124