MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35847 (11 / July / 2026)

Darrera modificació: 2026-07-03
Bases de dades: Sciència.cat

Pinkhof, Herman (ed.), Abraham Kashlari over Pestachtige Koortsen: Hebreeuwsch met Nederlandsche Vertaling naar het te Leidenvoorhanden handschrift, benevens een bericht over vier andere 14e eeuwsche Hebreeuwsche handschriften, handelende over de pest, door —, Amsterdam, Genootschap ter bevordering der natuur-, genees- en heelkunde (Werken van het Genootschap ter bevordering der natuur-, genees- en heelkunde, 2e serie, 1, 2), 1891, 51 pp.

Resum
Edició del text hebreu i traducció al neerlandès del tractat sobre febres pestilencials i altres de semblants a la pesta (Ma'amar be-qaddaḥot divriyyot u-minei qaddaḥot, "Tractat sobre febres pestilencials i altres menes de febres") escrit pel jueu català Abraham Descatllar (fl. 1315 – 1349) en l'any 1349, a partir del ms. Leiden, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, Or. 4778 (Warner 40/6), ff. 115r–123v (inc. «Vaig donar origen a aquest treball sobre el que va passar a l'estiu i al final de la primavera a Provença, a Catalunya, a València, a l'Aragó...»). L'obra diferencia entre febre pestilencial i altres febres, distinció que en condiciona el tractament, i diu que ha vist morir molts pacients per una diagnosi errònia. Conté vocabulari català, especialment en la matèria mèdica, que Pinkhof no va poder identificar. L'edició no és crítica i conté molts errors. Se'n conserva un altre ms. a la BnF (Héb. 1191/9, ff. 134v-141r). L'edició s'acompanya d'un informe sobre quatre manuscrits hebreus més del segle XIV que tracten de la pesta.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Fonts
Hebreu
Català
Jueus
Notes
Vegeu:
* Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ..."
* Barkai (1998), "Jewish treatises on the Black ..."
* Kley (2006), Der Schwarze Tod im ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).