MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35775 (03 / April / 2025)

Darrera modificació: 2025-01-13
Bases de dades: Sciència.cat

Pastor i Madalena, Manuel, Les senyories valencianes dels comtes d'Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327: renda i jurisdicció, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2015.

Resum
El nostre estudi sobre la creació de nous espais feudals al regne medieval de València pretén analitzar les coordenades que puguen explicar la sorprenent desfilada de personatges, sense dubte importants, propietaris dels senyorius amb un potencial econòmic —encara desconegut— i avesats a una presumpta marginació a causa del profund desconeixement que els afectava. Els senyorius de Xiva, Bunyol i Xestalgar, eren en mans de llinatges molt importants de la monarquia catalanoaragonesa; per tant, el descobriment de la seua font de riquesa esdevé una tasca fonamental. L'estudi de la riquesa, la jurisdicció i el poder dels barons, ha de permetre que analitzem la confrontació entre els poders senyorials i reials, emmarcats en una dimensió molt particular ja que els participants van compartir llaços familiars importants. També ha estat necessari tractar d'analitzar el procés de desenvolupament del seu poder i la relació amb el rei Jaume II, que buscava enfortir el poder reial, en un segle ple d'empobriment econòmic, i que tractava, amb prou feines, de resistir davant els continus atacs de la nova aristocràcia i el creixent poder d'uns municipis disposats a llevar-li parcel·les de la seua jurisdicció.
Matèries
Història - Economia
Documentació
Notes
Dir.: Flocel Sabaté (UdL) i Enric Guinot (UV).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10550/​41762
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).