MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35721 (03 / April / 2025)

Darrera modificació: 2024-12-12
Bases de dades: Sciència.cat

Toldrà Parés, Montserrat, La reina Maria, dona d'Alfons V el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2013.

Resum
La tesi tracta de la vida de la reina Maria, esposa del rei Alfons V, el Magnànim, rei d'Aragó, de Sicília i de Nàpols, en l'àmbit privat i en el públic. Va ser lloctinent general de la Corona d'Aragó, ja que el seu marit, instal·lat a Nàpols, va estar 30 anys absent dels territoris hispans. El primer capítol està dedicat al context històric per tal de ressaltar la mentalitat de l'època respecte a les dones, mitjançant un textos literaris. La misogínia és evident en alguns dels autors estudiats. Va viure en un temps de crisi i de transició, en les acaballes de l'Edat Mitjana i els inicis del Renaixement. Temps complexos i conflictius, de grans canvis, a Europa i als territoris hispans: guerres, bandositats nobiliàries, conflictes religiosos i revoltes camperoles, entre altres. Cap cronista particular va exaltar les seves qualitats i obres, com va ser el cas del seu marit. Malgrat ser poc coneguda, eclipsada per les gestes italianes d'Alfons, Maria va ser una dona amb molt poder, l'alter nos del rei. Va governar els seus territoris amb gran habilitat i un insubornable sentit de la justícia i del deure. En contrast amb la política militar del seu marit, dominadora i conqueridora, ella representa l'altra cara del poder polític reial: la recerca de la pau, la negociació i el pacte. Són els principis que ella va aplicar al govern del dia a dia en els territoris de la Corona d'Aragó. La meva investigació s'ha centrat, en especial, en el Principat de Catalunya, el territori més ric i poblat de la corona, ja que Maria en va ser la lloctinent general durant 25 anys. La reina va presidir 10 corts catalanes, analitzades en aquesta tesi. Dels processos s'han extret gran quantitat de dades sobre la situació política, econòmica i social del Principat, a més de notícies sobre la salut de la reina, ja que els metges havien de certificar el seu estat quan no podia assistir a les sessions de la Cort. Maria no va tenir fills. Alfons va reconèixer tres fills bastards. Això va ser una desgràcia per a la reina, malgrat que el rei sempre la va tractar d'esposa i lloctinent general fins a la seva mort. El distanciament sentimental i físic li van produir angoixa i tristesa, tot afectant la seva salut. Però va ser una dona molt forta, casta, de moral estricta i complidora del deure. Es tracten diversos aspectes quotidians de la cort de la reina: relacions amb les seves donzelles, dots i casaments; compres de robes, joies, perfums, llibres… Destaco la correspondència mantinguda amb altres dames, nobles i reines, amigues o familiars, monges i abadesses. La relació amb les ordes religioses femenines va ser molt intensa. Maria es preocupava que mantinguessin les regles i evitessin els escàndols i la relaxació. Va fundar un monestir, el de la Santíssima Trinitat de València, de monges menoretes, on hi va ser enterrada i encara s'hi conserven les seves restes. En resum, la reina Maria va ser una excel·lent governant en temps de crisi. Va defensar la pau i va resoldre molts conflictes a la Corona d'Aragó i entre Aragó i Castella. Va protegir les dones i els seus drets. Va ajudar a tots aquells que li demanaven ajuda, fins i tot als mes pobres i desvalguts Espero que la meva investigació serveixi a altres per conèixer millor la figura d'aquesta gran reina oblidada i els esdeveniments en els quals va ser protagonista.
Matèries
Biografia
Dones
Història - Política
Notes
Dir.: María Ángeles Pérez Samper (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​131131
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).