MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35571 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-10-09
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Vázquez Márquez, Abel, "Les redaccions catalanes de la Carta del Preste Joan", Recerca, 19 (2022), 11-33.

Resum
El Preste Joan era un poderós rei-sacerdot cristià que governava un gran imperi a l'Extrem Orient. La seva llegenda va circular per tota Europa des de mitjans del segle XII gràcies a la famosa Carta del preste Joan, una epístola apòcrifa on aquest personatge descrivia el seu regne i totes les meravelles que contenia. El present article estudia les redaccions catalanes de la Carta, posant especial èmfasi en la versió del notari tortosí Jaume Despont (1383), que constitueix la primera traducció d'aquesta missiva a una llengua ibèrica. Una anàlisi conjunta dels testimonis catalans de la Carta revela la importància dels espais literaris francès i occità en la transmissió de la llegenda a l'àrea catalana. Aquest interès pel regne del Preste, a més, es relaciona amb el nou gust per l'exotisme que va promoure el gòtic internacional, i també amb l'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània oriental, un context que afavoria la popularitat d'aquests relats (bé que falsos) sobre els desconeguts territoris asiàtics.
Matèries
Geografia i viatges
Història natural - Humans
Traduccions
Català
Notariat
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Recerca/​article/​view/​421088
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).