MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35392 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-14
Bases de dades: Translat

Costafreda Puigpinós, Virgínia, "Joana Nicolau, amor primerenc del rei Ferran el Catòlic i mare de Joana d' Aragó", Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 31 (2013), 147-200.

Resum
De l'abstract de l'article: "Joana Nicolau fou mare de Joana d'Aragó, la filla gran il·legítima del rei Ferran el Catòlic. Fins fa pocs anys era una personalitat desconeguda, pel fet que no pertanyia a una família aristocràtica. L'estudi del seu testament, de l'inventari dels seus béns i de nombrosa documentació de la Cancelleria reial permet aprofundir en la comprensió del seu origen i el de la seva família en la vila d'Agramunt. Els seus hereus foren els nebots Berenguer d'Agramunt. Dels documents destaca la cura que el rei Ferran va tenir durant tota la vida tant de la mare com, especialment, de la filla. Joana d'Aragó, casada amb el duc de Frías, es va integrar en la cort reial castellana i va tenir un paper destacat en el cercle íntim del seu pare i de la seva germana, la reina Joana de Castella."
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​EHDAP/​article/​view/​385530
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).