MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35391 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-14
Bases de dades: Translat

Perujo Melgar, Joan M., "De les traduccions romàniques de la Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne com a eina per a l'establiment del text llatí original", Arxiu de Textos Catalans Antics, 33 (2020 - 2021), 83-107.

Resum
De l'abstract de l'article: "El jutge de Messina Guido delle Colonne divulgà per tot Europa la matèria troiana amb la seua Historia destructionis Troiae, que assolí una ràpida difusió en forma de còpies manuscrites (més de 200), traduccions a les diverses llengües europees i edicions en els primers anys de la impremta. L'única edició moderna d'aquesta obra és la que publicà Griffi n el 1936, limitada per la selecció dels manuscrits que hi va tenir en compte. L'acarament de la traducció catalana d'aquesta obra amb el text editat per Griffi n, amb altres traduccions (en italià, francès, aragonès o castellà), amb altres manuscrits llatins no considerats pel nordamericà i amb algunes de les edicions incunables demostra que cal revisar determinats passatges del text llatí, bé perquè van ser omesos en l'edició de 1936, bé perquè caldria editar-los segons la variant escaient. Tot plegat posa en relleu que, metodològicament, les traduccions d'una obra medieval són una eina fonamental per a la collatio textus a l'hora de fixar el text del qual parteixen, sobretot quan es tracta d'una obra conservada en centenars de manuscrits i amb una difusió ben complexa arreu d'Europa."
URL
https:/​/​revistes.iec.cat/​index.php/​ATCA/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).