MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35362 (11 / April / 2025)

Darrera modificació: 2024-07-09
Bases de dades: Translat

Garcia Sempere, Marinela, "Traduir a l'edat mitjana: el repte d'editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català", Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 10 (2023), 255-277.

Resum
De l'abstract de l'article: "La traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine ha estat considerada per Meyer i per Coromines com una versió molt pròxima al model llatí. Tanmateix, una revisió dels manuscrits conservats permet constatar diferències remarcables amb el model llatí com també dels manuscrits catalans entre ells. En aquest treball prenem com a base el manuscrit E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) per analitzar canvis estructurals, redaccionals i textuals en la compilació catalana: estructurals com ara els relacionats amb l'ordenació i el nombre dels capítols; de redacció i contingut, les supressions de fragments extensos en alguns capítols o les substitucions de la versió d'un capítol per una altra de diferent de la de Voragine; i canvis textuals, les variants que caracteritzen les dues branques en què evoluciona la traducció. Aquests canvis ens permeten precisar el procés de formació i l'evolució d'aquesta compilació. Prenem com a punt de referència el manuscrit E, representant d'una de les dues branques de la traducció, enfront de P (ms. Espagnol 44, París, Bibliothèque nationale de France), representant de l'altra. En E s'adverteixen diferències importants internes en la redacció de cada capítol i diferències respecte dels altres manuscrits conservats. En alguns capítols, la redacció de E és molt diferent de la de P, amb una versió menys literal del text llatí, redacció que farà sovint de model de la tradició impresa posterior. Editar aquesta compilació tenint com a base el manuscrit E implica tenir en compte la resta de testimonis manuscrits conservats, com també el text llatí, a més de considerar els capítols afegits en aquest manuscrit."
URL
https:/​/​doi.org/​10.7203/​MCLM.10.25893
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).