MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35310 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-01
Bases de dades: Sciència.cat

Cruselles Gómez, José María, "Francesc Eiximenis y la política escolar de la ciudad de Valencia (1389-1412)", Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 18 (2012 - 2014), 271-301.

Resum
En el año 1399 el consejo municipal de la ciudad de Valencia encargó al teólogo Francesc Eiximenis la redacción de un reglamento para las escuelas de la ciudad. Se trataba de un proyecto polémico, ya que la política educativa causaba enfrentamientos entre el Consell y la catedral, pero también dentro del mismo gobierno municipal. La opinión de la oligarquía se encontraba dividida entre los partidarios del intervencionismo y los que defendían la completa libertad de enseñanza recogida en los Fueros del reino desde los tiempos del rey Jaime I. La obra de Eiximenis no hizo un tratamiento profundo ni decidido del problema. El franciscano asumía en un lugar los decretos conciliares que habían inspirado la normativa legal valenciana, para animar en otros la intervención de los poderes laicos. Su opinión (o su falta de opinión) refleja bien el comportamiento errático de la política escolar en el periodo 1389-1412, uno de los más convulsos de la historia medieval valenciana.
Matèries
Educació
Eiximenis, Francesc
Lul·lisme
URL
DOI:10.14198/medieval.2012-2015.18.09
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).