MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35270 (15 / August / 2025)

Darrera modificació: 2024-06-12
Bases de dades: Sciència.cat

Daileader, Philip, True Citizens: Violence, Memory, and Identity in the Medieval Community of Perpignan, 1162-1397, Leiden - Boston, Brill (The Medieval Mediterranean, 25), 2000, 280 pp.

Resum
This first book-length, English-language study of medieval urban citizenship focuses on Perpignan, a town second in population only to Barcelona in fourteenth-century Catalonia, yet neglected by modern historians. "True Citizens" describes and analyzes the rules that governed membership in the community of citizens, the definition of citizenship, and how the development of divergent memories within the community resulted in a crisis of citizenship. This study uses urban citizenship to shed new light on many important historiographical issues, such as Jewish-Christian relations, the place of towns in feudal society, the place of Catalonia in the urban history of medieval Europe, and the transition from the High to the Late Middle Ages.
Matèries
Història
Societat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).