MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35059 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-03-25
Bases de dades: BBAHLM

Santanach, Joan, "«Que bon dictat era e verdader»: constants i divergències en els llibres de cuina medievals en llengua catalana", Scripta, 22 (2023), 272-287.

Resum
La tradició catalana dels llibres de cuina medievals està constituïda per quatre llibres de receptes que daten de mitjan segle XIV fins a la fi del segle XV. En ordre cronològic, es tracta del Llibre de Sent Soví, el Llibre d'aparellar de menjar, el Llibre de totes maneres de potatges i el Llibre del coc de Mestre Robert. Aquestes obres comparteixen diversos trets vinculables als seus orígens –van ser escrits per cuiners professionals per a ús d'altres cuiners–, com també a la seva transmissió –la seva finalitat pràctica va condicionar que el contingut dels llibres fos notablement modificat pels usuaris. La naturalesa dinàmica de les receptes contrasta amb les dades que n'ofereixen els exemplars que n'han sobreviscut: n'hi ha tres que són manuscrits obra de copistes professionals, destinats a la biblioteca, no pas a la cuina. El quart només s'ha conservat imprès. L'article explora les característiques d'aquests llibres i en destaca els aspectes compartits més rellevants.
Matèries
Cuina i confiteria
Alimentació
Manuscrits
URL
https:/​/​doi.org/​10.7203/​scripta.22.27830
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).