MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib35042 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-09
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Perujo Melgar, Joan, "La història de Teòfil d'Adana: edició crítica de la traducció catalana", Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 10 (2023), 297-336.

Resum
Estudi i edició de la traducció catalana de la història de Teòfil d'Adana arromançada en el s. XIV a partir de la versió llatina de Pau Diaca de Nàpols, autor que en el s. IX traduí l'original grec del s. VI. El text català s'ha conservat copiat en el ms. M-II-3 de la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, datat en el primer terç del segle XV, en el qual s'inclou també una vida de santa Maria Egipcíaca pertanyent a la mateixa tradició. L'obra recull el tòpic del pacte amb el dimoni (M210-219 de l'índex de Thompson i 3566-3572 del de Tubach), motiu d'una extensa trajectòria artística i literària, culta i popular, que recorre l'edat mitjana en diversos gèneres i que culmina en el mite de Faust tractat per Marlowe i Goethe. S'analitzen la traducció i la tradició llatina de la qual deriva aquella. El treball inclou l'edició crítica del text català, fins ara inèdit, anotat a partir del text llatí editat per Meersseman (1963) i del ms. Thott 128 de la Biblioteca Reial de Copenhaguen, més pròxim al model subjacent seguit pel traductor català, representant, al seu torn, de la col·lecció universal de miracles que Gonzalo de Berceo degué fer servir com a font en els Milagros de Nuestra Señora.
Matèries
Traducció
Manuscrits
Edició
Llatí
URL
https:/​/​doi.org/​10.7203/​MCLM.10.25727
Conté edicions de
1.Diaca, Pau (c. 720 – 799), Història de Teòfil d'Adana, Traductor: Anònim
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).