MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34970 (23 / May / 2025)

Darrera modificació: 2024-05-22
Bases de dades: Sciència.cat

Alturo, Jesús, "Manuscrits i documents en escriptura beneventana conservats a Catalunya", Studi Medievali, 3a s., 28/1 (1987), 349-380.

Resum
Els fragments que comenta són d'un comentari llatí als Aforismes d'Hipòcrates (ACA, s. X-2, potser procedent de Salern i emprat a l'escola catedralícia de Girona), d'un "receptari" llatí (Arxiu de la Catedral de Girona, 3r quart del s. X, potser de la mateixa procedència i ús, si no són fragments del mateix còdex), de l'Homiliari carolingi de Liverani (Bibl. Montserrat), d'un text sense identificar (ACA) i d'unes butlles papals (ABEV). Són testimonis de les relacions entre Catalunya i Itàlia durant l'Alta Edat Mitjana.
Matèries
Manuscrits
Codicologia
Medicina
Hipòcrates
Medicina - Farmacologia
Religió - Homilètica
Documentació
Paleografia
Notes
Reimpr. dins Alturo i Perucho (1999), Studia in codicum fragmenta, pp. 59-101.
URL
https:/​/​www.academia.edu/​36790885/​Manuscrits_i_docu ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).