MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34921 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-03-12
Bases de dades: Sciència.cat

Barceló Crespí, Maria, "Materials d'escriptura i lectura en llars de la ciutat de Mallorca baixmedieval", dins: Juan Vicente García Marsilla (ed.), Espacios de vida. Casa, casa y cultura material en la Europa Medieval, València, Universitat de València, 2022, 281-302.

Resum
El estudio de la vivienda y de su contenido aporta un amplio abanico de evidencias para conocer multitud de aspectos sobre lo que representaba el espacio doméstico para los hombres y las mujeres del pasado. La casa ha sido y es una gran conquista de la humanidad como fundamento material de la familia, pilar del orden social, realidad moral y política, unidad organizativa y, en la época medieval, célula fiscal y demográfica. Además, en ella convergen numerosas actividades, desde la reproducción del valor agregado doméstico a la transmisión de conocimientos y sentimientos, la socialización de la familia o la producción de la empresa doméstica. Pero, además, la casa no puede percibirse como algo aislado, sino que se debe tener también en cuenta su contenido material, todo el universo de enseres –muebles, vajilla, ropa, etc.– que forman parte de eso que llamamos la “cultura material” de un periodo histórico. Y tampoco debemos olvidar que, en las sociedades complejas, una vivienda es también un bien inmueble, un objeto económico en sí mismo, que puede ser comprado, vendido, donado, dado en herencia, dividido, ampliado o hipotecado. Este carácter poliédrico de la vivienda en la Europa medieval es tratado aquí por investigadores de diferentes disciplinas, desde historiadores a arqueólogos, historiadores del arte o arquitectos, que, en dieciocho trabajos diferentes, proyectan sus miradas convergentes sobre los hogares de la Europa medieval.
Matèries
Història de la tècnica
Catàlegs i inventaris
Indumentària
Història de la cultura
URL
https:/​/​puv.uv.es/​espacios-de-vida-casa-hogar-y-cul ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).