MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34891 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-02-16
Bases de dades: Sciència.cat

Reixach Sala, Albert, Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona (1345-1445), Tesi doctoral de la Universitat de Girona, 2015.

Resum
La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la introducció de nous mecanismes fiscals i finances sota control dels governs locals en la societat d'una ciutat de la Catalunya baixmedieval. El cas d'estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix endues grans parts. La primera se centra en la reconstrucció de la plataforma en la qual els grups analitzats tenien les principals fonts de poder. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies fiscals) que impulsaren la consolidació i l'evolució de l'administració local a Girona en l'època indicada. També es fixa en el marc institucional d'aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D'entrada, s'identifiquen les persones que participaren en el govern local exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda local bé com atresorers, bé com a síndics en operacions econòmiques en benefici de la universitat. Finalment, s'observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats a la tresoreri a municipal (el crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum a l'existència, al Principat de Catalunya als segles XIV i XV, d'unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en gran part en les institucions municipals.
Matèries
Història - Política
Història - Economia
Història - Prosopografia
Documentació
Notes
Dir.: Pere Ortí Gost (UdG) i Pere Verdés Pijuan (CSIC-IMF).
Publicada a Reixach Sala (2019), Institucions locals i elits a la ....
URL
http:/​/​www.tdx.cat/​handle/​10803/​327319
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València