MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34866 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-02-08
Bases de dades: Sciència.cat

Belenguer, Ernest, Los Trastámara: el primer linaje real de poder político en España, Barcelona, Ediciones del Pasado y Presente, 2019, 606 pp.

Resum
Pese a que hay numerosas biografías históricas de algunos de sus miembros más reconocidos (Fernando el Católico, Alfonso el Magnánimo o Juan II de Aragón) faltaba una obra decisiva que recogiera toda la trayectoria de la familia Trastámara, de origen bastardo, desde Enrique II hasta Fernando el Católico. Ernest Belenguer ha realizado la investigación más amplia y definitiva de su carrera analizando las vicisitudes y consecuciones de los distintos reyes de Aragón (y Castilla) pertenecientes a este linaje y sacando a la luz sus fijaciones comunes y debilidades compartidas.
Matèries
Història - Política
Biografia
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).