MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34853 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-02-05
Bases de dades: Sciència.cat

Brugada, Josep, Alfons el Magnànim (1396-1458): tres corones per a un rei (Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols), Barcelona, Base (Base Històrica, 192), 2023, 600 pp.

Resum
El rei Alfons el Magnànim és un dels personatges més grans de la nostra història. Va ser un rei certament valent, apassionat, molt culte, amb uns horitzons que miraven més enllà dels reialmes que li pertanyien i que va voler abastar més enllà. Home de gran cultura, passà els llargs anys de la segona part del regnat en els seus dominis italians del Regne de Nàpols, envoltat d'un impressionant estol de poetes i homes d'alta cultura del Renaixement italià. El Magnànim, nom amb què ha passat a la història, és el monarca més representatiu de l'esperit de l'Humanisme del seu temps. Durant la seva llarga absència a Itàlia, on morí el 1458, deixà el govern dels seus estats de la Corona d'Aragó, en mans de la seva dona, la reina Maria de Castella. El llibre de Brugada acosta el lector a la dimensió política i humana d'un dels personatges més rellevants de l'Europa del segle XV.
Matèries
Alfons el Magnànim
Biografia
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).