MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3484 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-25
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Guerrero, José, "El manuscrito 7443 de la Biblioteca Nacional de España: identificación de su origen, autor y contenidos", Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002 - 2007), 57-69.

Resum
The Biblioteca Nacional de España Ms 7443 is an alchemical manuscript of the sixteenth century. The manuscript's contents make it possible to identify the compiler as a gentleman called Manuel Franco de Guzman. The contents, along with their mode of presentation and the manuscript's general appearance, make it possible to situate him within the culture of the Spanish Renaissance, and more specifically within alchemical culture in the transition from Middle Ages to Renaissance.
Matèries
Alquímia
Manuscrits
Llatí
Traduccions
Castellà
Pseudo-Ramon Llull
Notes
Conté obres pseudo-lul·lianes (entre elles, el Rosarius abbreviatus ['Libel de les set proposicions'] de John Dastin aquí atribuït a Llull), el Phenix de Jaume Lustrach, una recepta del Liber diabessi, etc. Referències a la comarca del Vallès (Caldes de Montbui, etc.).
URL
http:/​/​www.revistaazogue.com/​Azogue5-4.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).