MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34608 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2023-11-22
Bases de dades: Sciència.cat

Kurzmann, Peter, "Über die Zeichnungen alchemistischer Gefäße in einem Manuskript des Pseudo-Geber", Sudhoffs Archiv, 95/1 (2011), 66-93.

Resum
Manuscript ric. 933 „Geber de investigatione perfectionis magisterii“, kept in the Libreria Riccardiana in Florence, is a 13th century Latin version of the „Book of the Secret of the Secrets“ („kitāb sirr al-asrār“) by the Arabian alchemist al-Rāzī (865–925). The manuscript shows on page 25r a series of drawings of alchemistic vessels and apparatus which do not figure in the Arabian original but which are of particular interest as they date from as early as the 13th century and are numbered amongst the earliest drawings of this kind which we possess. The publication of the manuscript by Julius Ruska in 1935 shows only copied drawings with his interpretations of the legends. There was considerable interest in the publication of the original page 25r and in the course of further study it became clear that these interpretations had to be revised. These new interpretations presented in detail in this paper are justified and put into an alchemistic context. In some cases they give a new understanding and differ considerably from Ruska's versions.
Matèries
Aljamia
Història de l'art
Història de la ciència
Fonts
URL
https:/​/​www.jstor.org/​stable/​23078590
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).