MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib346 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-03-15
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Anònims, Llibre de Sent Soví. Llibre de totes maneres de potatges de menjar. Llibre de totes maneres de confits, a cura de Rudolf Grewe (†), edició revisada per Amadeu-J. Soberanas i Joan Santanach; [...] edició crítica de Joan Santanach i Suñol, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 22), 2003, 327 pp.

Resum
El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Les receptes que conté aquest document excepcional traslladen el lector a una cultura culinària que li és alhora distant, perquè és anterior a l'arribada d'Amèrica de productes tan comuns a la cuina catalana actual com el tomàquet, la patata o el pebrot, i propera, perquè presenta ja alguns procediments i ingredients encara vigents, amb plats tan característics com les picades o els sofregits. Aquesta obra gastronòmica, que en la versió de l'únic manuscrit que ens l'ha llegada té un total de setanta-dues receptes, és fruit d'una complexa tradició manuscrita, amb múltiples còpies i lectors que hi anaren deixant la seva empremta. De fet, a l'Edat Mitjana la literatura tècnica, dins de la qual cal comptar la gastronòmica, estava sotmesa a contínues modificacions a criteri del copista, que introduïa canvis en el contingut d'acord amb els seus coneixements, necessitats i preferències. No existien els conceptes moderns de propietat intel·lectual ni d'autoria: el que importava era la utilitat i actualització del contingut del llibre, que esdevenia, així, extraordinàriament fluctuant. En el cas del Llibre de Sent Soví la forma conservada en el manuscrit és força diferent de com degué concebre'l el seu anònim compilador, com es pot comprovar si es comparen les receptes que s'esmenten en la taula de rúbriques amb el contingut real del llibre. Gràcies al fet que aquesta obra serví de font d'obres gastronòmiques posteriors, com el Llibre de totes maneres de potatges o el Llibre d'aparellar de menjar, és possible recuperar receptes de la tradició sentsovinesca que no presenta la versió conservada del Llibre de Sent Soví, que incorpora, al seu torn, nous plats d'altres procedències. La complexa transmissió textual de l'obra permet de fer un recorregut per l'evolució de la cultura gastronòmica als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Els receptaris medievals que hem conservat en català, com el Llibre de Sent Soví, presenten trets equiparables a la resta de l'occident europeu. Són textos escrits per als professionals de la cuina, per a cuiners que exercien el seu ofici al servei de famílies nobles i benestants. El contingut dels llibres n'evidencia la finalitat pràctica i la necessitat que el seu usuari fos mínimament bregat en l'art de la cuina, i és que tenen més forma d'apunts per ajudar a recordar determinades preparacions que de manuals per aprendre a cuinar. Aquesta tendència, que s'anirà atenuant al llarg del temps, és encara molt marcada al Llibre de Sent Soví. L'editor del llibre, Joan Santanach, ha resolt aquesta dificultat amb el comentari en les notes dels passatges obscurs o deturpats de l'obra. Pel que fa a l'ordenació de les receptes, tot i que el nucli de preparacions hagi estat modificat i reduït considerablement al llarg de la transmissió, es basava, a grans trets, en similituds en els processos d'elaboració i en la utilització dels mateixos ingredients.
Matèries
Cuina i confiteria
Fonts
Català
Edició
Notes
Informació de l'editor
Recensions:
* Cifuentes i Comamala (2005), "Llibre de Sent Soví / Llibre de ..."
Conté edicions de
1.Anònim, Llibre de totes maneres de potatges de menjar
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).