MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

bib34526 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-11-07
Bases de dades: Sciència.cat

Viu Fandos, María, La contabilidad privada del mercader barcelonés Joan de Torralba: el Llibre de comtans (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448), Barcelona, Universitat de Barcelona (Mediterraneum, 3), 2021, 195 pp.

Resum: Joan de Torralba, mercader de origen aragonés afincado en Barcelona desde inicios del siglo XV, estuvo al frente (hasta su muerte en 1458) de varias compañías con importantes negocios entre la Corona de Aragón y el Mediterráneo. Gracias al comercio de exportación de lana aragonesa a ciudades italianas como Venecia, Florencia y Génova, llegó a ser uno de los empresarios más relevantes del momento y pudo llevar a cabo un sinfín de operaciones bancarias y financieras. Todo ello quedó reflejado en numerosos libros de cuentas, algunos conservados excepcionalmente hasta hoy. Los documentos aquí presentados tienen un interés especial porque corresponden a la actividad privada de Joan de Torralba. El primero de ellos, el «Llibre de comtans», registra los albaranes de los pagos en dinero contante que realizaba el mercader en la ciudad para sus gastos cotidianos. El segundo, un pequeño cuaderno de deudas entre Torralba y uno de sus yernos, Pere de Sitges, ofrece una visión del día a día y de las pautas de consumo de esta importante familia burguesa de la Barcelona bajomedieval.
Matèries: Història - Economia
Societat
Documentació
Notes: Recensions:
* Luis Almenar Fernández, Revista de Historia «Jerónimo Zurita», 101 (2023), 304-305 .
URL: http://hdl.handle.net/2445/179002

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València

MedCat

© Sciència.cat 2020

© Sciència.cat 2020