MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34478 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-25
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Martí, Sadurní, "Sobre el lèxic de la traducció catalana medieval del Commentarium in septem psalmos poenitentiales", Itaca. Revista de filologia [Homenatge a Gemma Avenoza], 12 (2021), 187-225.

Resum
Entre 1382 i 1409, el frare dominicà Joan Romeu va traduir el Commentarium in septem psalmos poenitentiales d'Innocenci III, per encàrrec del mestre de l'Orde de Montesa Berenguer March. La versió té una gran qualitat, tot i les dificultats del text d'Innocenci. Per donar context a la traducció, en aquest article s'analitzen la vida i l'obra d'Innocenci III, la biografia i el perfil intel·lectual de Joan Romeu i la biografia i l'entorn familiar de Berenguer March. La traducció, que es conserva en manuscrit únic a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 70), presenta usos lingüístics particulars. A banda d'una gran quantitat de doblets sinonímic i diverses glosses que el traductor incorpora al text, empra també una quantitat important de lèxic poc documentat, que s'estudia en aquest article. En alguns casos es tracta simplement d'adaptacions o calcs del llatí, però en altres casos, l'ús de determinades paraules inusuals retrotrau notablement les datacions dels repertoris.
Matèries
Traducció
Religió - Espiritualitat
Religió - Bíblia
URL
https:/​/​doi.org/​10.14198/​ITACA2021.12.08
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).