MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34444 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-22
Bases de dades: Sciència.cat

Guardiola i Pereira, Elena - Cifuentes i Comamala, Lluís - Sala i Pedrós, Joan (eds.), El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439): estudis i edició facsímil, Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Publicacions del Seminari d'història de la medicina, 4), 2023, 174 pp., ISBN DL B 19674-2023.

Resum
El receptari mèdic és un antic gènere extrauniversitari de gran interès per estudiar les necessitats sanitàries més bàsiques de la població i de quina manera eren cobertes en el període que va des de la creació del sistema mèdic vigent, a finals del segle XIII, fins a la força recent generalització de l'assistència sanitària. S'hi han distingit dues variants, una de “professional” i una altra de “domèstica”. Els de la primera variant eren vademècums pràctics dels metges extrauniversitaris, els més nombrosos i accessibles per a la majoria de la població. Són una finestra excel·lent per conèixer quines eren les seves necessitats terapèutiques immediates i com les gestionaven. D'altra banda, els de la variant “domèstica” eren guies per a l'autoajuda individual i familiar que permeten saber quines eren les necessitats sanitàries de l'espai domèstic i com s'hi feia front. El receptari del sabadellenc Joan Martina, de 1439, és un bon exemple d'aquests últims, aparentment modest però important, perquè demostra que la creació i la consolidació del nou sistema mèdic no van ser cosa només de les grans ciutats i de les seves elits socials, intel·lectuals i de govern. En aquest volum es reimprimeix l'edició d'aquest receptari que va fer Josep Perarnau el 1992 i un estudi del gènere publicat per Lluís Cifuentes en l'any 2016. També inclou un article original en el qual aquest darrer hi analitza i contextualitza el receptari de Martina i l'edició de Perarnau i, finalment, una reproducció facsímil del manuscrit que el conserva.

Conté:
* Pròleg / Elena Guardiola i Pereira & Lluís Cifuentes i Comamala & Joan Sala i Pedrós · 9-14
* Cifuentes i Comamala (2023), "El receptari de Joan Martina, de ..." · 19-51
* I. Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." · 55-113
* II. Perarnau i Espelt (1992), "El receptari del sabadellenc Joan ..." · 115-156
* III. Reproducció facsímil del receptari de Joan Martina (Carpentràs, Bibliothèque-musée Inguimbertine, ms. 126, ff. 86v-90v, 25r, 27rv, 28r i 83r) · 159-174
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Fonts
Català
Edició
URL
https:/​/​ramc.cat/​wp-content/​uploads/​2024/​02/​4-PUBLI ...
Conté edicions de
1.Martina, Joan (fl. 1430 – 1441), Receptari de Joan Martina
Observacions: Reimpr. de Perarnau 1992
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).