MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34443 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-21
Bases de dades: Sciència.cat

Cifuentes i Comamala, Lluís, "La réception du Livre de physique (ou Régime du corps) d'Aldebrandin de Sienne en catalan", Revue d'Histoire des Textes, n. s., 18 (2023), en procés de publicació.

Resum
Le Livre de physique (ou Régime du corps) d'Aldebrandin de Sienne a été transmis en catalan par deux témoins du XVe siècle. Les deux textes ont été copiés dans deux miscellanées manuscrites produites, apparemment, dans un contexte bourgeois et de petite noblesse (M = BNE 1474 et P = BnF Esp. 508). Les deux témoins offrent la traduction d'une partie du troisième livre de l'oeuvre d'Aldebrandin (« Des simples coses qu'il convient a oume user »), dédié à la diététique, dans lequel sont détaillées les propriétés médicinales de différents aliments et boissons. Les textes catalans, anonymes, semblent être deux traductions différentes, davantage que deux rédactions quelque part éloignées d'une même traduction de cette section, provenant peut-être d'abrégés, ou plutôt d'adaptations, du texte en français (et en italien ?), ou élaborées par des mains catalanes, et datables du XIVe ou XVe siècle. Cet article présente un état de la question sur ces textes.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Català
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).