MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34372 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-22
Bases de dades: Sciència.cat

Huizenga, Erwin, "Monniken, armoede, gezondheid en goudkoorts in een Middelnederlands alchemistisch traktaat: De vijfde essentie", Literatuur, 11 (1994), 86-94.

Resum
Middeleeuwse monniken waren niet uitsluitend vroom. Ondanks hun gelofte van armoede waren zij evenals vele anderen op zoek naar middelen om aan goud te komen. En ze schreven daar ook over. Johannes de Rupescissa was een veertiende-eeuwse Franciscaner monnik die veel heeft bijgedragen tot de ontwikkeling van de laatmiddeleeuwse alchemie. Vanwege zijn denkbeelden kwam hij veelvuldig in conflict met de kerk. Zijn traktaat over de quinta essentia is ons overgeleverd in een Middelnederlandse versie in een vijftiende-eeuws artes-handschrift.

Els monjos medievals no eren exclusivament piadosos. Malgrat el seu vot de pobresa, ells, com molts altres, buscaven maneres d'obtenir or. I també van escriure sobre això. Johannes de Rupescissa [Joan de Rocatalhada] va ser un monjo franciscà del segle XIV que va contribuir molt al desenvolupament de l'alquímia baixmedieval. A causa de les seves idees, sovint entrava en conflicte amb l'Església. El seu tractat sobre la quinta essència ens ha arribat en una versió al neerlandès mitjà en un manuscrit científic del segle XV.
Matèries
Alquímia
Traduccions
Neerlandès
URL
https:/​/​www.dbnl.org/​tekst/​_lit003199401_01/​_lit003 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).