MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34364 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-20
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Alonso Guardo, Alberto, "Apuntes sobre el Regimen podagre de Arnau de Vilanova: un consilium medieval sobre la gota", dins: Blanco Valdés, Carmen F. - Borsari, Elisa, Pervivencia y Literatura: documentos periféricos al texto literario, San Millán de la Cogolla, Cilengua. Fundación de San Millán de la Cogolla, 2023, pp. 135-148.

Resum
Entre la amplia producción de Arnau de Vilanova se encuentra el Regimen podagre, uno de los primeros ejemplos de consilium médico. La obra versa sobre la cura de la podagra, es decir, la enfermedad de la gota cuando afecta a los pies. Es un opúsculo de carácter práctico, donde se expone el tratamiento para dicho padecimiento a propósito de un caso particular planteado al médico en el desarrollo de su actividad profesional. Tras comentar brevemente las características de la enfermedad según la medicina medieval, explicaremos la estructura y el contenido del texto, señalando sus fuentes principales.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Farmacologia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).