MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34357 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-19
Bases de dades: Arnau

Ortuño Arregui, Manuel, "Las referencias bíblicas en el Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum de Arnau de Vilanova", Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, 7 (2023), 99-133.

Resum
Este trabajo trata de mostrar las referencias bíblicas que usó el médico y teólogo Arnau de Vilanova en la obra de carácter polémico y espiritual, el Eulogium de notitia verorum et pseudo-apostolorum dentro de la polémica gerundense de 1304 contra Bernat Puigcercós. Para ello, vamos a exponer las diversas referencias veterotestamentarias y neotestamentarias, con una breve referencia a las citas no bíblicas. Hay que señalar que la intencionalidad del uso de las alusiones constantes a las epístolas paulinas, para argumentar las señales apostólicas del verdadero apóstol se realizan de una forma muy reiterativa, y con intercalaciones acerca del fin del mundo y el Anticristo. La mayoría de las referencias bíblicas son directas y se centran en el Nuevo Testamento. Forman parte de un método expositivo contrario a la corriente tomista, y esto hace que se considere un acercamiento a las fuentes bíblicas, y, por tanto, al cristianismo primitivo. En definitiva, para Arnau era esencial e indispensable el conocimiento de los Evangelios, porque es donde hallamos el verdadero mensaje cristiano.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Religió - Bíblia
Religió - Profetisme
URL
https:/​/​doi.org/​10.46583/​specula_2023.7.1097
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).