MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34345 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-17
Bases de dades: Sciència.cat

Danón, José, "Protomédicos y Protomedicato en Cataluña", Dynamis, 16 (1996), 205-217.

Resum
La creación del Protomedicato de Castilla por los Reyes Católicos significó, en Cataluña, la persistencia de los Protomédicos reales existentes en la antigua Corona de Aragón. Progresivamente irán dependiendo de aquél hasta su total asimilación a lo largo del siglo XVIII. Aquí se analizan unas etapas bien definidas que van desde la persistencia de los nombramientos reales directos, pasando por una estrecha relación entre Protomédicos y Colegio de Doctores en Medicina hasta, en el último período del siglo XVIII con una clara influencia de la recién creada Academia de Medicina.
Matèries
Història de la medicina
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Dynamis/​article/​view/​105973
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).