MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34292 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-05-05
Bases de dades: Sciència.cat, Gnòmica, BBAHLM

Navarro, David, "Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs: A paremiological portrait of the Catalan-Aragonese Jewry under James II (r. 1291‒1327)", Zeitschrift für romanische Philologie, 139/2 (2023), 425-452.

Resum
The Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, by Barcelona-born Jewish translator and physician Jafudà Bonsenyor, is one of the most representative European thirteenth-century proverbial compilations from the Greco-Eastern tradition. The text, written in Catalan at the request of King James II, coincides with a period of socioeconomic upheavals endured by the Jewish communities of that time. This article seeks to examine Jafudà's book from a perspective other than as it was originally conceived, i.e., as a manual of human conduct. I argue that embedded in the work is an implicit message beyond the parameters of the text itself. The thematic division and the aphorisms selection in the Llibre convey a subtext that mirrors economic constraints, the decline of Jewish courtiers, religious coercion, and communal frictions borne by the Jewish communities of Catalonia-Aragon. The confluence of these factors acted to redefine the relationship between the Crown and the Jews throughout the rest of the century.
Matèries
Paremiologia
Fonts
Català
Jueus
URL
https:/​/​doi.org/​10.1515/​zrp-2023-0015
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).