MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34246 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-04
Bases de dades: Sciència.cat

Puigferrat i Oliva, Carles, "Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500", Ausa, 30/187-188 [= Les epidèmies a Osona (segles XIV-XXI] (2021), 39-73.

Resum
Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Història de la medicina
URL
https:/​/​doi.org/​10.34810/​ausav30n187id400763
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).