MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib34214 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-08-27
Bases de dades: Sciència.cat

Badias i Mata, Jaume - Saula i Briansó, Oriol, "Les excavacions arqueològiques del jaciment del Molí del Codina de Tàrrega: possible emplaçament de l'antiga sinagoga de la primera meitat del segle XIV", Tamid, 2 (1998 - 1999), 161-190.

Resum
Hom ha proposat que una de les sinagogues de Tàrrega podia haver estat situada a l'extrem sud de la vila, molt a prop del riu Ondarà, al costat del portal conegut amb el nom de Sant Agustí. L'any 1997, la construcció d'un edifici en un terreny anomenat Molí del Codina oferí la possibilitat de realitzar una intervenció arqueològica amb la intenció de documentar les restes de la muralla medieval i localitzar, en aquell sector, l'estructura d'una de les sinagogues que hi hagué a la vila a l'edat mitjana. L'excavació ha revelat l'existència d'un edifici quasi rectangular construït entre els segles XIII i la primeria del XIV. Els autors exposen la possibilitat que les restes arqueològiques corresponguin a la sinagoga de l'època en què l'aljama ja estava constituïda, però abans que els seus membres s'agrupessin en un barri separat.
Matèries
Arqueologia
Història
Jueus
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Tamid/​article/​view/​326145
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).