MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib341 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-06-24
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Arnau, BBAHLM

Ferre, Lola (ed.), Práctica de Johannes de Parma: un tratado farmacológico en sus versiones hebreas y catalana, Granada, Universidad de Granada, 2002, 76 + 177 pp.

Resum
Estudi i edició de les traduccions hebrees i catalana de la Practicella de Joan de Parma, un breu i útil tractat pràctic farmacològic llatí que es presenta com a basat en Mesué. Conté tres traduccions hebrees diferents: una d'anònima, una altra de Todros Moshe Bondia i una d'Abraham Abigdor (c. 1351 – 1402). Aquesta última va acompanyada del text de l'edició llatina i una traducció castellana de la mateixa editora. La falsa atribució a Arnau de Vilanova apareix en un ms. llatí de finals del s. XIII o principis del XIV (!?) i en les traduccions hebrees de Bondia i d'Abigdor (finals del s. XIV).
Matèries
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Hebreu
Català
Edició
Pseudo-Arnau de Vilanova
Llatí
Conté edicions de
1.Parma, Joan de (c. 1260 – ante 1336), Petita pràctica, Traductor: Anònim, pp. 65-76
2.Parma, Joan de (c. 1260 – ante 1336); Pseudo-Arnau de Vilanova, Practicella, 2a num., pp. 4-60
3.Parma, Joan de (c. 1260 – ante 1336); Pseudo-Arnau de Vilanova, Sobre les medecines digestives i purgatives usuals (hebreu), Traductor: Abraham Abigdor (c. 1351 – 1402), 2a num., pp. 4-82
4.Parma, Joan de (c. 1260 – ante 1336); Pseudo-Arnau de Vilanova, Sobre les medecines digestives i evacuatives (hebreu), Traductor: Todros Mossé Bondia (fl. 1394), 2a num., pp. 83-102
5.Anònim, Recepta d'ungüent contra pany de cara o vérbol, p. 76, nota
Observacions: Defectuosa
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).