MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33972 (15 / August / 2025)

Darrera modificació: 2023-07-04
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Puig Gavarró, Gerard, El rei Pere el Cerimoniós i els seus llibres: les cròniques i la biblioteca de Poblet, Tesi doctoral de la Universitat Rovira i Virgili, 2020, 373 pp.

Resum
L'estudi analitza el discurs polític i la construcció de la imatge del rei Pere III el Cerimoniós (1336–1387) a través de diverses empreses impulsades per ell, com ara la seva crònica personal o la biblioteca que fa construir al monestir de Poblet, entesa com a complement del panteó dinàstic allà erigit. El rei Pere, un monarca lector, utilitza com a models per al seu discurs algunes de les obres que llegeix com ara la Bíblia o la crònica de Jaume I. A través d'aquests discursos, construeix una imatge molt determinada de la seva figura que s'anirà enfosquint amb el pas dels segles fins arribar a la imatge esbiaixada de la contemporaneïtat. A través de l'estudi ens allunyem de la imatge tradicional del rei Cerimoniós i del Punyalet i ens aproximem a la figura del monarca com a eix del sistema polític català medieval.
Matèries
Pere el Cerimoniós
Història del llibre
Història de la cultura
Historiografia
Filosofia moral - Política
Notes
Dir.: Maria Bonet (URV).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​672217
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).