MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33887 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-06-08
Bases de dades: Sciència.cat

Buosi Moncunill, Stefania, El Testament alquímic pseudolul·lià en un manuscrit inèdit català del segle XVI, còpia autògrafa de Jaume Mas, Barelona, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2023, pp. 1-523.

Resum
Aquesta tesi doctoral se centra en l'edició parcial i el comentari d'una part dels textos copiats en una miscel·lània alquímica, conservada a la Bibliotheque nationale de France, a París, al manuscrit Esp. 289. Aquesta miscel·lània del seglc XVI conté el Testament alquímic pseudolul·lià, entre d'altres obres cabdals centrades en l'alquímia mèdica, coneguda també com alquímia de l'elixir, que es desenvolupa, per primer cop a Europa, a l'àrea occitanocatalana. Es tracta d'un manuscrit autògraf, copiat en la primera meitat del segle XVI per Jaume Mas, un alquimista-fargaire català "de la vila de Baga" (f. 3r), és a dir originari de l'Alt Berguedà, una posició estratègica d'accés a la Cerdanya, on hi havia mines de ferro. L'original llatí de l'obra, el Testamentum, es remunta a la primera meitat del segle XIV, s'atribueix a un autor anònim català de formació medicoalquímica, conegut com Magister Testamenti, i constitueix el tractat principal i més antic del corpus alquímic pseudolul·lià, que és, juntament amb el pseudoarnaldià, el més important de l'alquímia de l'Occident europeu medieval. El treball d'edició parcial del text en vulgar, d'anàlisi filològica i historicocultural va ser efectuat a partir de l'estudi del manuscrit, que fins ara no havia estat objecte de cap investigació detallada, i dels arxius històrics catalans; igualment, s'ha tingut la possibilitat d'aprofundir la recerca en algunes importants biblioteques europees i americanes. S'han obtingut nombrosos resultats de gran interès per aclarir alguns problemes de transmissió de l'obra en català i per a (re)situar el manuscrit a l'stemma codicum. S'ha definit la tasca i el perfil de Jaume Mas, que fins ara era un desconegut, i s'ha estudiat la penetració i difusió de l'alquímia a l'àrea occitanocatalana, i més enllà. Aquesta penetració va tenir lloc ja des del segle XII i va continuar fins al segle XVI, involucrant personatges de les elits, i no només. Les dades recollides sobre alquimistes practicants, de fet, han reforçat la idea de l'existència d'una "escola" d'alquimistes pròpia de la regió, que estaven interessats en la cura de la salut, que treballaven per als reis, però també en nom propi, pertanyents a la burgesia. Els alquimistes de l'escola occitanocatalana, practicant prioritariàment l'alquímia de l'elixir, orientada a la cura de la salut i a la recerca d'una medicina universal per a aquells que no podien accedir a les cures mèdiques, també podien ser frares, especialment vinculats al moviment reformador dels franciscans espirituals, com és el cas de Joan de Rocatalhada, més conegut com Johannes de Rupescissa, sobre s'aprofundirà en els estudis postdoctorals. La necessitat pràctica de textos alquímics va produir una gran quantitat d'obres d'aquest àmbit, l'estudi de les quals és fonamental per entendre el procés de vernacularització de la ciència en la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement a l'àrea occitanocatalana. S'ha començat un treball de catalogació i estudi del vocabulari especialitzat de l'alquímia en català antic, gairebé absent dels diccionaris històrics de la llengua catalana, com el DCVB o el VFaraudo. Per concloure, amb aquesta tesi, la primera sobre textos alquímics en català, s'obre una nova línia de recerca en els estudis de Filologia catalana, que se centra en els manuscrits alquímics, especialment considerats com a eines útils per al treball pràctic de l'alquimista i no només com a reculls d'obres valuoses, però destinats a satisfer interessos erudits.
Matèries
Pseudo-Ramon Llull
Alquímia
Traduccions
Manuscrits
Català
Notes
Dir.: Lluís Cifuentes (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​689628
Conté edicions de
1.Pseudo-Ramon Llull, Testament (versió II, Jaume Mas), Traductor: Anònim Fragmentària.
Observacions: Els 10 primers capítols de cadascuna de les tres parts de l'obra.
2.Mas, Jaume (fl. s. XVI-1), Notes sobre el Testament pseudolul·lià
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).