MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33865 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-11
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Guerrero, José, "El Apertorium [inc. «Sapientes nostri asserunt»] y el núcleo original del tratados pseudolulianos (ca. 1330-1332)", Azogue, 9 [=El pseudolulismo alquímico, ed. J. Rodríguez Guerrero] (2019 - 2023), 256-283.

Resum
Vamos a mostrar la existencia de un tratado catalán del magister Testamenti titulado Tractatus super lapide maiore. Su contenido habría sido utilizado por el autor para redactar los capítulos 69 al 96 del primer libro del Testamentum. El momento en el que esto ocurrió no está claro, ya que también pondremos en evidencia que el Testamentum parece haber tenido varios estratos, manteniendo su dedicatoria de 1332 en versiones diversas por parte del magister Testamenti y de algún discípulo directo.
Matèries
Alquímia
Pseudo-Ramon Llull
Fonts
Català
URL
https:/​/​revistaazogue.com/​numero-9/​
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).