MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33862 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-11
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Guerrero, José, "Una epístola alquímica atribuida al lulista Pere Rossell (fl. 1376-1403)", Azogue, 9 [=El pseudolulismo alquímico, ed. J. Rodríguez Guerrero] (2019 - 2023), 106-166.

Resum
Vamos a identificar el primer origen del pseudolulismo alquímico en Valencia, en torno a 1360-1380 y al grupo de terapeutas que rodea la figura de Berenguer Fluvià. El De secretis naturae sería el texto más importante en este proceso, y en menor medida el Compendium animae, el Testamentum y el Codicillo. También vamos a comentar la licencia plenaria entregada por el rey aragonés Pedro IV a Berenguer Fluvià, para enseñar cierta medicina luliana, que implicaba conocimientos de astronomía y filosofía natural. Se ha venido interpretando habitualmente como la base o el fundamento de una escuela ortodoxa de lulismo filosófico. Sin embargo, mostraremos documentación inédita donde la licencia se describe como una protección personal del rey hacia Berenguer y las personas de su confianza, pensada para limitar la acción de los colegios médicos. Su finalidad era evitar denuncias por intrusismo o competencia desleal. De hecho, los galenos locales de Valencia intentaron organizar en 1375 una censura por mala praxis, pero el monarca y su hijo la detuvieron de forma radical. Finalmente vamos a estudiar y editar una carta alquímica atribuida a un destacado miembro del grupo llamado Pere Rossell.
Matèries
Alquímia
Pseudo-Ramon Llull
Fonts
Llatí
Història de la medicina
URL
https:/​/​revistaazogue.com/​numero-9/​
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).