MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33861 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-11
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Guerrero, José, "Ramón de Térmens (fl. 1328) y el origen del corpus alquímico pseudoluliano", Azogue, 9 [=El pseudolulismo alquímico, ed. J. Rodríguez Guerrero] (2019 - 2023), 40-106.

Resum
Dejamos aquí asociada la identidad del magister Testamenti con un "civis maioricarum" llamado Raymundus de Terminis o Raymundo de Termis. Se trata de un miles o eques formado en artes y aficionado a la medicina, que habría trabajado en Inglaterra y en varias cortes mediterráneas. Tal y como ha dejado señalado Michela Pereira, el origen del corpus pseudoluliano no sería una falsificación pseudoepigráfica. Se trata de un autor original, pero que resulta fácil confundir con Ramón Llull por varias razones: tiene una rúbrica similar; su juventud se solapa con los últimos años de vida de Llull, y su etapa profesional se desarrolla en fechas muy cercanas, hacia 1320-1350; se mueve en un espacio geográfico coincidente en reinos, cortes y ciudades; y finalmente ambos mencionan a personajes (nobles, clérigos, médicos, burgueses, etc.) que pueden ser los mismos o presentar nombres casi idénticos. Todos estos puntos en común se ven aumentados por la influencia cierta del lulismo en algunas obras del magister Testamenti. Así pues, estaríamos ante un ejemplo de homonimia, que es la primera causa de pseudoepigrafía accidental en la literatura medieval.
Matèries
Alquímia
Pseudo-Ramon Llull
URL
https:/​/​revistaazogue.com/​numero-9/​
https:/​/​www.academia.edu/​107391283/​Ram%C3%B3n_de_T% ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València