MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33718 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-04-21
Bases de dades: Sciència.cat

Pons Alós, Vicent, Lletres de batalla de la València medieval. Els Crespí i els Blanes (1462-1515), València, Universitat de València / Acadèmiva Valenciana de la Llengua (Fonst històriques valencianes, 80), 2021, 185 pp.

Resum
Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer, i Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Canet d'en Berenguer i de Cotes, prototips de cavallers medievals que viuen les aventures de l'heroi de les novel·les de cavalleria, són alhora figures de transició entre l'època medieval i el Renaixement. Aquest volum inclou l'edició de Pere Joan Ferrer del tractat per a la batalla a ultrança entre aquests cavallers i, a més, cinquanta-vuit documents, datats entre 1461 i 1516, al voltant del conflicte per les pretensions per la jurisdicció dels seus llocs. La batalla que desencadenen serà continuada pels seus successors: Francesc Crespí de Valldaura i Jeroni d'Íxer.
Matèries
Cavalleria
Medicina
Notes
Informació editorial: https:/​/​puv.uv.es/​lletres-de-batalla-de-la-valencia ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).