MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33487 (16 / April / 2025)

Darrera modificació: 2023-03-31
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

McVaugh, Michael Rogers, "The Nachlässe of Arnau de Vilanova", dins: Mensa, Jaume - Giralt, Sebastià - Arrizabalaga, Jon - Puig, Jaume de (eds.), La recepció de l'obra d'Arnau de Vilanova: Actes de la «IV Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Universitat Autònoma de Barcelona - Ateneu Universitari Sant Pacià (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 55), 2023, pp. 333-348.

Resum
A variety of evidence indicates that at his death in 1311 Arnau de Vilanova left copies or drafts of his medical writings among his papers in the various centers where he had lived and worked. Many of them had never circulated in his lifetime, and are still unpublished. The detailed inventory of his possessions in Valencia (his early home) made in 1318 demonstrates this directly. There is strong indirect evidence that the same was true in Montpellier, where he had lived and taught for so long: the authenticity of unique copies of works ascribed to him and found together in a Munich manuscript is confi rmed by his own citations of them in well-known works or by their thematic and verbal overlap with others of his genuine writings, which suggests that they descend from papers found in Montpellier by his executors. Evidence of another sort from a Paris manuscript indicates that some of its contents descend from Arnau's personal copies of some of his known works, discovered at Montpellier after his death and recopied by admirers. Comparable arguments are used to propose that still other texts on which he had begun to work in Sicily in 1310-1311 were inherited by his surgeon-nephew Joan Blasi in Naples and thence passed, still incomplete, into European circulation. Recognizing how chance has in this way brought about the survival of so many genuinely Arnaldian writings implies that the rarity of a text ascribed to him is by itself no good argument against its authenticity.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Manuscrits
Documentació
Biografia
URL
https:/​/​publicacions.iec.cat/​PopulaFitxa.do?moduleN ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).