MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33350 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-22
Bases de dades: Sciència.cat

Lemme, Claudia (ed.), Il ricettario del ms. 215 della Biblioteca Classense di Ravenna (ff. 93r-156v): edizione, commento linguistico e glossario, prefazione di Ilaria Zamuner, Alessandria, Edizioni dell'Orso (Scrittura e scrittori, nuova serie, 7), 2022, x + 180 pp., il·l., ISBN 978-88-3613-289-8.

Resum
Per lungo tempo, e in particolare in Italia, il genere del ricettario medico è stato relegato ai margini degli studi sull'ars medica medievale. Al fine di colmare, anche se solo in parte, tale lacuna, viene analizzato in questo volume il ricettario plurilingue contenuto nei ff. 93r-156v del ms. 215 della Biblioteca Classense di Ravenna (ultimo quarto del XV sec.) e si fornisce, per la prima volta, un'edizione di tale raccolta, corredata da un commento linguistico delle due principali varietà romanze – iberoromanza e italoromanza – documentate nel florilegio e da un glossario selettivo che prende in esame una raccolta di voci scarsamente o non documentate nei principali dizionari storici ed etimologici romanzi.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Fonts
Català
Italià
Anàlisi lingüística
Lèxic
Notes
Informació de l'editor .
Publicació de Lemme (2021), Il ricettario del ms. 215 della ....
Conté edicions de
1.Anònim Classense (fl. s. XV-2), Receptari de Ravenna II (Classense 215 C)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).