MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3330 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-12-16
Bases de dades: Sciència.cat

Sela, Shlomo - Freudenthal, Gad, "Abraham Ibn Ezra's scholarly writings: a chronological listing", Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 6 (2006), 13-55.

Resum
All of Abraham Ibn Ezra's exegetical, grammatical, theological, and scientific compositions, written after his arrival in Rome in 1140, are listed chronologically in tabular form. The dates assigned to Ibn Ezra's works range from certain to very probable to probable to unknown; the table includes this information. Each entry in the table is accompanied by a detailed note presenting the relevant primary sources and scholarly literature on which the dating is based. The rationale behind the table is that one must consider an author's writings in the order of their composition in order to understand his or her intellectual evolution.
Matèries
Religió - Exegesi
Gramàtica
Religió - Teologia judaica
Astronomia i astrologia
Hebraisme
Hebreu
Notes
Ibn Ezra, Abraham ben Meïr (1092-1167).
Accessible a MUSE: http:/​/​muse.jhu.edu/​login?uri=/​journals/​aleph_histo ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).