MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33199 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-02-02
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM

Martos, Josep Lluís, El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, Madrid, Iberoamericana-Vervuert (Medievalia Hispanica, 37), 2023, 332 pp.

Resum
El llibre conté, en primer lloc, un estudi de l'incunable de Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474), el primer imprès poètic hispànic, des d'una perspectiva historiogràfica, socioliterària, material i interna, amb una especial atenció per la seva estructuració com a cançoner. En segon lloc, s'analitza un plec que conté el Salve Regina de Pere Vilaespinosa i que tradicionalment s'havia considerat postincunable. L'autor demostra que es tracta d'una unitat tipogràfica independent i que és el primer plec solt exclusivament poètic que es documenta a la impremta valenciana (per tant, incunable). A més, relaciona aquest plec amb l'imprès de Les trobes, no només perquè la composició que conté també deu provenir del certamen poètic de 1474, sinó perquè l'exemplar únic de Les trobes està mutilat i li podrien mancar textos.
Matèries
Cançoners
Incunables
Impremta
Història de la literatura
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).