MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33117 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-01-09
Bases de dades: Sciència.cat

García Herrero, María del Carmen, "María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458): la mediación incansable", e-Spania, 20 [=La Paix des dames: femmes, paix et pacification en péninsule ibérique au moyen âge (Xe-XVe siècle] (2015), publ. electrònica.

Resum
La reina de Aragón, María de Castilla, realizó una mediación incansable durante toda su vida, buscando la paz y la concordia entre las Coronas de Aragón y de Castilla y el Reino de Navarra. María utilizó con eficacia la autoridad y la influencia que le otorgaba su parentesco con los distintos reyes y reinas peninsulares. Además fue una soberana particularmente comprometida con la justicia y con el ejercicio de la misma. La mediación y la justicia convergen en la institución del arbitraje: una vía judicial –contractual y extraordinaria– que satisfizo a la reina, puesto que además de justicia se procuraba el buen avenir de las partes. María de Castilla actuó en reiteradas ocasiones como árbitra, arbitradora y amigable componedora en gran variedad de problemas y conflictos de toda índole.
Matèries
Història - Política
Dones
Documentació
URL
https:/​/​doi.org/​10.4000/​e-spania.24120
https:/​/​dialnet.unirioja.es/​servlet/​articulo?codigo ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).