MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib33112 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-01-09
Bases de dades: Sciència.cat

García Herrero, María del Carmen, "Un tiempo de añoranza y aprendizaje: María de Castilla y sus primeros años en la Corona de Aragón", Storia delle donne, 9 (2013), 97-116.

Resum
This article deals with the first years of María of Castile as the new queen of the Crown of Aragon, in the period between the deceases of Fernando of Antequera (April, 1416) and Catalina of Lancaster (June, 1418). In the course of this period, the young queen will insist on joining the queenship tradition of the previous Aragonese queens and she will be involved in an intense process of adaptation, learning and enculturation. This work considers the relations maintained by María with her mother-in-law, the queen mother of Aragon, Leonor of Alburquerque, and with her mother, the queen of Castile, Catalina of Lancaster. With Catalina of Lancaster, the young Aragonese queen acted as political intermediary between both Crowns, and both of them showed repeatedly the strong and reciprocal affective link that joined them.
Matèries
Epistolografia
Dones
Documentació
URL
http:/​/​www.storiadelledonne.it/​wp-content/​uploads/​2 ...
https:/​/​www.academia.edu/​85997071/​Un_tiempo_de_a%C3 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).