MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32885 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-11-20
Bases de dades: Sciència.cat

Martí Sanjaume, Jaume, Dietari de Puigcerdà, amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes, Ripoll - Lleida, Impremta i Llibreria de Llorenç Bonet i Batlle - Impremta Mariana, 1926 - 1928, 1 vol. en 2 toms (463 + 299 pp.).

Resum
El Dietari de Puigcerdà transcrit, comentat i documentat per Mossèn Jaume Martí és una de les eines més útils per l'estudi de la història de la comarca. La primera part del volum (I.1) s'inicia amb la transcripció del Dietarium villae Podii Ceritani (pp. 17-40, paràgrafs núm. 1-38, començat per Joan Onofre Ortodó, notari i secretari del Consolat de Puigcerdà, el 1584, i que després de la seva mort va ser continuat per diversos secretaris de la corporació fins a principis del s. XX. El manuscrit original va desaparèixer de l'Arxiu Municipal de Puigcerdà durant el primer quart del segle passat i actualment es conserva a la Biblioteca de Catalunya. L'estudi que segueix comença amb les primeres notícies que es tenen de la Cerdanya i arriba fins l'any 1290. Es desconeixen les fonts que l'autor va emprar per a bastir la primera secció ("Història indocumentada") d'aquest estudi, però a partir del s. IX (“Història documentada”) les fonts són documentals, clarament referenciades (pp. 107-463, núm. 94-665). La segona part del volum (I.2) conté la transcripció de documents justificatius, la majoria en llatí, datats des de l'any 815 fins al 1300, molts dels quals havien estat regestats o mig traduïts al català a la primera part de l'obra (pp. [464]-750, núm. 666-826, i un “Índex alfabètic local” a les pp. [751]-[764]). -- El responsable d'aquesta edició, Mossèn Jaume Martí, va ser fins a la seva mort, al començament de la Guerra Civil, capellà de l'Hospital de Puigcerdà. Amb una gran cultura i interessat per la història va ser també arxiver municipal, fet que li va facilitar l'estudi de la documentació i la investigació sobre la Cerdanya. El projecte de Martí Sanjaume era continuar la transcripció del Dietarium fins arribar al s. XX, però el seu assassinat va estroncar aquest objectiu.

Conté:
* I.[1] Cerimonial; Prehistòria - 1290
* I.[2] Apèndix: a. 815-1300
Matèries
Història
Documentació
URL
https:/​/​www.bibgirona.cat/​biblioteca/​puigcerda/​bibl ... (I.1)
https:/​/​www.bibgirona.cat/​biblioteca/​puigcerda/​bibl ... (I.2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).