MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32848 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-11-27
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Juncosa Bonet, Eduard - Jordà Fernández, Antoni (eds.), Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili - Universitat de Barcelona (Recerca, 52), 2022, 443 pp.

Resum
Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat fou realment molt fugaç, sobre ella va recaure tota la pressió per tal d'intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d'Aragó. Però, a pesar de tots els esforços i les diverses estratègies que s'hi esmerçaren, no s'acomplí la principal finalitat per la qual havia estat escollida pel rei Martí l'Humà com a nova esposa a l'ocàs de la seva vida, donat que el matrimoni va resultar infructuós. D'aquesta manera, s'extingí un Casal que partia de Guifré el Pilós «e havia durat cinch-cents huytanta-set anys». Arran d'això, en general, Margarida no ha estat especialment ben tractada per part dels cronistes i la historiografia posterior, ja sigui a través de comentaris acusatoris, ja sigui ignorant-la gairebé per complet. Una imatge que contrasta intensament amb la idealització literària que ens han llegat tot un seguit de poetes de primer ordre. A partir d'un procés de recerca coral i intensiu, amb el present volum es pretén posar fi a tot un seguit de tòpics i errors que s'han anat perpetuant al llarg del temps i oferir un perfil completament renovat d'una de les figures més interessants de la nostra història, protagonista d'un regnat breu i d'una vida intensa, carregada d'episodis i circumstàncies de tints novel·lescos. El volum recull onze treballs sobre Margarida de Prades, i l'edició d'alguns documents.

Conté:
* Introducció: Margarida de Prades, entre el mite i la realitat / Eduard Juncosa i Bonet & Antoni Jordà i Fernández · 9-19
* La política en temps de la reina Margarida (I): una època de crisis i desenvolupament polítics / Vicent Baydal Sala · 23-48
* La política en temps de la reina Margarida (II): la vida de Prades i el seu comtat / Eduard Juncosa i Bonet · 49-102
* L'art en el temps de la reina Margarida: l'exhibició del poder i el desig de luxe / Jacobo Vidal Franquet · 103-140
* Reina d'onor, excelhents Margariota: literatura a l'entorn de «la de Prades» / Marina Navàs Farré · 141-188
* L'entorn familiar de la reina Margarida: els Prades i els Cabrera / Alejandro Martínez Giralt & Eduard Juncosa i Bonet · 189-222
* La reina consort: el fugaç regnat de Margarida de Prades (1409-1410) / Stefano Maria Cingolani · 223-252
* La reina vídua: acció política, dificultats econòmiques i l'amor a l'ombra / Eduard Juncosa i Bonet & Marina Navàs Farré · 253-320
* El fill secret de la reina Margarida: Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades / Abel Soler Molina · 321-354
* El retir espiritual de Margarida de Prades: monja de Valldonzella i Bonrepòs / Teresa Forcades i Vila · 355-376
* Les paraules de la reina: presentació i anàlisi de la correspondència de Margarida de Prades entre els anys 1412 i 1416 / Sophie Hirel-Wouts · 377-398
* Epíleg: «Escrita de la mà de la reina», una carta autògrafa desconeguda de Margarida de Prades / Stefano Maria Cingolani · 399-408
Matèries
Biografia
Documentació
Lírica
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).