MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32846 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-04-25
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM

Polo, Marco, Le Devisement dou Monde. Version catalane (K), Reginato, Irene, Paris, Classiques Garnier (Textes Littéraires du Moyen Âge, 68; Série Textes catalans du Moyen Âge, 2), 2022, 927, ISBN 978-2-406-13074-1.

Resum
Edició crítica dels tres testimonis de la de la Versió K del Devisement dou Monde de Marco Polo. A la p. 68 l'stemma mostra que hi havia un arquètip comú, redactat en català (Kx), del qual deriven els testimonis Kc, català, Kf, francès i Ka, aragonès. El llibre justifica detalladament aquesta proposta, estudia la llengua dels tres textos editats, conté anotacions i es tanca amb una traducció crítica de la versió Kx, anotada i justificada.
Matèries
Geografia i viatges
Narrativa
Traducció
Polo, Marco
Conté edicions de
1.Polo, Marco, Llibre de les províncies del gran emperador del Catai, Traductor: Anònim
2.Polo, Marco, Le devisement du monde, Traductor: Anònim
3.Polo, Marco, Libro de Marco Polo, Traductor: Anònim
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).