MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32839 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-11-07
Bases de dades: Sciència.cat

Mutgé i Vives, Josefina, "La contribució de les ciutats de Tortosa i de Girona a l'armada contra els genovesos durant el regnat d'Alfons el Benigne (1333)", dins: AA.DD., XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona sul tema la Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII) (Sassari-Algghero, 19-24 maggio 1990), Sàsser, Carlo Delfino, 1996, vol. 3 (Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia, secc. XIII-XV), pp. 629-641.

Resum
Hem estudiat en diverses ocasions la guerra que entre 1330 i 1335 es va mantenir entre la Corona catalano-aragonesa i la república de Gènova. A conseqüencia de la conquesta de Sardenya per Jaume II en el 1323, l'antiga rivalitat comercial entre catalans i genovesos es va convertir en guerra declarada, la situació de Barcelona es féu francament dificil i fou aquest el motiu pel qual els consellers de la ciutat comtal proposaren al rei Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos. La campanya contra Gènova, bé que va ser una iniciativa del consell de Barcelona, comporta una mobilització de totes les forces de la Corona d'Aragó. Ja des del 1330, els consellers de Barcelona varen signar uns acords amb Mallorca, per tal d'organitzar una armada conjunta. Un ajut important fou el que presta la ciutat de València, assolit gràcies a la intervenció del rei Benigne. Però no podem oblidar la col·laboració facilitada per les ciutats de Tortosa i de Girona, que és el tema que ocuparà les pàgines d'aquesta comunicació.
Matèries
Història - Economia
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​37451
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).