MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32837 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-11-07
Bases de dades: Sciència.cat

Canal, Josep - Canal, Eduard - Nolla, Josep M. - Sagrera, Jordi, Història urbana del Mercadal de Girona: dels orígens a la fi de l'edat mitjana, Girona, Ajuntament de Girona (Història Urbana de Girona: reconstrucció cartogràfica, 10), 2013, 158 pp.

Resum
Volum dedicat a l'estudi de l'evolució urbana del sector més nou del nucli antic de la ciutat de Girona, la que fou vil·la i després burg del Mercadal. És un sector antic, que no s'incorporà realment a la ciutat pròpiament dita fins al segle XI, definit per l'aigua i els conreus i per l'activitat molinera que aprofità la força de l'aigua del rec Monar. Al segle XIII la zona es va veure afectada per la instal·lació del convent de framenors. Hi arribà a viure un terç del total dels habitants de Girona i també va patir les sotragades de la crisi de la baixa edat mitjana.
Matèries
Història
Documentació
Sanejament
Notes
Es complementa amb un apèndix documental de 69 pp. amb numeració independent, disponible a l'adreça URL indicada.
URL
https:/​/​www.girona.cat/​historia_urbana/​cat/​col.lecc ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).